Era ja la darrera nit quan les ganes de visitar Brussel·les sencera ens van fer anar a petar a un bar de mala mort d'un barri antic de la capital valona. Ja no dormiríem fins agafar el vol de l'endemà cap a Catalunya. Ningú no semblava voler haver de reconèixer l'astenia que dúiem després d'haver enllestit una tongada d'exàmens tot just un dia abans de volar pel continent. No obstant això, en aquest bar quedaria ben palès el cansament acumulat.
Tot plegat, entràrem al bar en qüestió amb ganes de festa, de conèixer-hi algú i de fer algunes cerveses belgues (si no moltes) per animar l'esperit. Ombrívol i ple de fum, el bar propiciava bones converses entre col·legues, i així fou fins que la T va decidir d'anar un moment al lavabo (ja a quarts de tres). Fet i fet, la A i la P romangueren parlant i mirant alguna mossa (lliure o no) que corria pel local. En una ocasió, P, a instàncies de A, va anar a demanar una cigarreta a una noia el xicot de la qual havia enfilat un moment cap a la barra. P, triomfador, s'endugué el cigarret encès, així com uns innegables somriures de la noia. A i P continuaven xerrant, fent un teva-meva. T no apareixia. L'alcohol pujava i els minuts també. Era estrany que la T no tornés. De primer curiós, després alarmant. Feia hores que T estava reclòs al vàter. Just en el moment en què temíem el pitjor i A i P es disposaven a anar al lavabo (quarts de 5, 6), T va sortir-hi. Sense cap mena de vergonya, va explicar que s'havia adormit a la tassa mentre hi cagava. Fins i tot s'hi va fer fotos.
Aquesta és la virtut de T: arreu s'hi sent com a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada